Un poema

L’ESCOLA DEL MEU POBLE

El meu poble té una escola,
una escola molt petita.
Però és la meva escola,
… i del Pere i del Joan,
 … de la Sílvia, de l’Ester i del Pau.
I del Carles i de la Berta,
… de la Maria, de la Laia i del Marc
És l’escola de la mare,
 del padrí Miquel i del tiet Nicolau.
És l’escola de tots,
 del poble i de la seva gent.

Estimo la meva escola,
com el Nil la seva pilota i la Rosa la nina de tota la vida,
com el pagès la terra i el caçador el seu gos,
com la boira a la plana i la neu als cims.

Estimo la meva escola,
perquè m’ha ensenyat a escriure i llegir,
… a dir Bon dia, Si us plau i Passi-ho bé,
perquè m’ha ensenyat a escoltar i pensar,
… a fer poble, respectar i estimar.

Estimo la meva escola,
per tot el que té i per tot  el que no té,
perquè és meva,… i teva,
perquè és teva,… i meva,
… i vostra també! 
César Burgués
febrer de 2001
Escolta el poema recitat pels alumnes de la ZER El Solsonès en commemoració del XXè aniversari de la ZER El Solsonès.